Irlanda és un país petit, amb poc més de dos milions d'habitants, té una llengua pròpia, que conviu amb l'anglès, i fa mans i mànigues per retenir els seus habitants, històricament immigrants per tradició. Contra les dificultats, els irlandesos s'alcen amb esforç i perseverança i han esdevingut modèlics amb el tracte que donen al català i a la seva cultura des del lectorat de Cork, integrat al departament d'estudis hispànics. Hi acaba de tenir lloc el seminari The Catalan Body in the Contemporary Global Imaginary, amb la participació de ponents catalans i de parla anglesa, amb la col·laboració de l'Institut Ramon Llull. La proposta ha vingut de la mà de la catalana Eva Bru-Domínguez, professora a Cork i que acaba de publicar Beyond Containment, un interessant assaig sobre la corporeïtat en la literatura de Mercè Rodoreda. El llibre aborda el cos en la narrativa de Rodoreda des de diversos punts de vista, des de l'art, el cinema, el feminisme, la literatura crítica, l'espai polític, cultural i geogràfic de l'escriptora.

La galeria universitària

Les nostres universitats sovint volen imitar les nord-americanes, amb els seus campus i màsters. Res més lluny de la nostra realitat, que hauria de consolidar millor la base educativa i fer de la universitat un autèntic punt d'encontre amb la realitat i no un regne a part, com sol ser sovint. Potser no cal anar tan lluny i la mateixa University College Cork ens dóna un exemple de com fer créixer els estudis d'arts visuals, amb la presència d'una galeria centre d'art contemporani al cor de la mateixa universitat: la Lewis Gluksman Gallery, que actualment exhibeix l'exposició Modern Families (Relatives and Relationships in Art), en la qual participa l'artista catalana Eulàlia Valldosera. Aquesta galeria té la seva col·lecció d'artistes irlandesos, els seus curadors, els seus programes educatius, serveis i atenció al visitant, restaurant i llibreria, i en el seu dia va ser inaugurada pel president del país. A Catalunya, on hem viscut els darrers mesos el tancament de diversos espais d'art contemporani, entre la crisi, la incomprensió i davant l'estupefacció del sector i la inhibició política, cal prendre exemple d'aquesta Irlanda menuda però activa, modèlica en el funcionament d'aquest museu centre d'art contemporani que, des de la plataforma universitària, intercanvia amb el món i ens convida a formar-ne part, des del seu lectorat de català.

Barcelona, cultura visual

La xarxa internacional universitària catalana funciona. La prova n'és la publicació del llibre Barcelona. Visual Culture, Space and Power, a cura d'Helena Buffery (Universitat de Cork) i Carlota Caulfield (Caulfield Mill College, Oakland), amb la participació de diversos autors. El llibre reflexiona sobre els canvis haguts a Barcelona des dels inicis del segle XX fins avui, una posada al dia del nostre entorn urbà per ulls de dins i, sortosament, també de fora.